divendres, 25 de setembre del 2015

El jutge dóna sis mesos per expulsar els sense papers que ocupen un antic centre educatiu de Perpinyà


A partir del pronunciament judicial, la Prefectura de Perpinyà té d'aquí al març per reallotjar totes les famílies de l'immoble ocupat
El Tribunal ordena el desallotjament no immediat de les catorze famílies allotjades des del juliol a l’immoble de l'antic Centre de Formation des Apprentis (CFA) i retira, al mateix temps, els càrrecs contra un activista acusat per l'ocupació de l'edifici. 
Les primeres famílies van arribar-hi a principi d'estiu, i pocs dies després, els propietaris de l’immoble van tallar l'electricitat, un fet que pot complicar les coses amb l'arribada de la tardor. 
"Amb el context actual, ens costava imaginar que l'Estat prengués el risc de posar una quarantena de persones al carrer", opina una membre del comitè de suport a les famílies ocupants. 
Si és té en compte que són 400 el nombre de persones sense papers a Catalunya Nord --i 150 només a Perpinyà-- encara pren més rellevància que siguin gairebé un centenar els que són allotjats al CFA .



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/09/2015 
Perpinyà (Rosselló).- 

Dimecres 23 de setembre el Tribunal d'Instància de Perpinyà (Rosselló) va dictar sentència sobre l'ocupació per famílies sense sostre ni papers de l'immoble de l’antic Centre de Formation dels Apprentis (CFA) que hi ha a la ciutat. El CFA és una de les quatre cases ocupades a Perpinyà pel Col·lectiu de Sense Papers, però que destaca per la seva immensitat. 5.500 metres quadrats, fet que l'ha propulsada directament com l'ocupació més gran que hi ha hagut l'hexàgon francès per allotjar Sense Papers. Actualment acull 14 famílies. El juliol passat es va produir una primera victòria per les famílies ocupants, quan un jutge va posposar tres mesos la sentència donant marge a les famílies i al col·lectiu social que promovia l’acció. Ara, el Tribunal ha demanat l'expulsió de les famílies ocupants en un màxim de sis mesos, però retira els càrrecs contra la persona encausada de promoure l'ocupació. La clau ara la té la Prefectura del Pirineu Oriental, que d'aquí al març hauria de reallotjar aquestes famílies sense sostre.
L’ocupació del CFA no ha estat una senzilla. Les primeres famílies van arribar-hi a principi d'estiu, i pocs dies després, els propietaris de l’immoble van tallar l'electricitat. El resultat? Tres mesos sense llum ni aigua calenta. Si la situació era més o menys viable durant l'estiu, ara que la tardor s'apropa la cosa esdevé més complexa. De la mateixa manera, els aliments oferts cada dissabte pels Restos du Coeur no permeten assegurar menjar durant tota la setmana. Calia trobar una porta de sortida ràpida, ara els habitants entreveuen perspectives més positives. 

La crisi de les refugiades desperta la solidaritat 
En les últimes setmanes, l'actualitat internacional ha fet que ningú hagi pogut restar indiferent front al bombardeig mediàtic sobre la crisi de les migrants i les refugiades a Europa. Durant una setmana, el Col·lectiu Sense Papers i les seves lluites han tingut presència quotidiana a la premsa local i les reaccions no s'han fet esperar. «Des de fa un mes ens arriben mails a la bústia del col·lectiu cada dia. La gent ens proposa ajuda espontània. Ens proposen tant donar roba com donar-nos un cop de mà pels temes administratius, cosa que no havia passat mai en dos anys de funcionament de. Dissabte passat vam organitzar una reunió amb aqueixes persones que s'han manifestat: cap d'elles provenia dels àmbits polítics o sindicals. La presa de consciència s'escampa.» explica Sabrina, membre del comitè de suport al Col·lectiu de Sense Papers.
Però no tothom tenia clar quin seria l'epíleg de l'afer. "Amb el context actual, ens costava imaginar que l'Estat prengués el risc de posar una quarantena de persones al carrer. Dir que d'un costat vols acollir persones migrants si per altra banda els fas fora no quadra pas. Malgrat tot, les pressions permanents de la Prefectura i de la policia mantenen els dubtes" afegeix Sabrina.
Tampoc no es pot llegir únicament aquest final com un acte humanista per part de les institucions (condicionades pel context del moment), sinó que més aviat caldria entendre que aquesta decisió està condicionada per la forta mobilització que suscita la lluita pels drets dels migrants sense papers a la capital nord-catalana.
En un anonimat quasi total, Perpinyà s'ha convertit en un lloc clau de la lluita dels sense papers. Si Calais --coneguda com la porta d'entrada cap a Anglaterra des de l'Estat francès-- segueix sent el símbol de la qüestió migratòria a l'Estat francès, a Perpinyà, la resposta és política. El Col·lectiu de Sense Papers perpinyanenc i el seu Comitè de Suport, format per associacions, sindicats i partits polítics, és considerat un cos estrany i en el paisatge polític francès. Si és té en compte que són 400 el nombre de persones sense papers a Catalunya Nord --i 150 només a la ciutat de Perpinyà-- encara pren més rellevància que siguin gairebé un centenar els que són allotjats en una de les quatre cases ocupades pel Col·lectiu de Suport. Un fet inèdit a l'Estat francès. Al CFA, cansades per les pressions policials, les famílies s’han reunit espontàniament i han decidit que ningú marxarà de l'edifici si la resta no té un futur estable amb allotjament digne assegurat. La lluita aquí és transversal. Famílies sense papers i gent solidària  treballen juntes i la seva implicació transcendeix la qüestió de les regularitzacions o de l'allotjament. A més, les persones migrants s'impliquen també en altres combats.

En el marc de la Marxa Mundial de les Dones que passa per Perpinyà, dues dones del CFA van fer un parlament per reivindicar la seva lluita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada